Quan Janne Teller es va plantejar escriure sobre adolescents, dins el seu cap es van repetir les paraules “Res importa. Fa molt que ho sé. Així que no val la pena fer res. Això acabo de descobrir-ho”. D’aquesta manera l’autora danesa va explicar l’origen de la seva novel·la Nada (Seix Barral) a la roda de premsa que va oferir ahir a Komopolis. A partir d’aquestes paraules va crear el personatge de Pierre Anthon, el jove protagonista que deixa d’esforçar-se per viure quan s’adona que la vida no té sentit, tot i que els seus amics intenten que canviï d’idea.

 La qüestió sobre el sentit de la vida que planteja Teller ha fet que la seva novel·la generi polèmica. Mentre que en alguns països europeus Nada ha estat retirada de les llibreries per provocar el desànim entre els joves, en d’altres com Dinamarca s’ha convertit en lectura obligatòria als instituts. Segons l’autora, el fet que els adolescents no trobin respostes en la societat és una realitat que hauria de fer pensar i actuar als adults.

Janne Teller va treballar en conflictes humanitaris per les Nacions Unides a Àfrica. Quan va tornar a Europa, es va adonar que “aquí les persones es dediquen a administrar les seves vides, mentre que a Àfrica el que es valora és el simple fet d’estar viu”. Aquesta visió la va impulsar a escriure Nada el 2001. Ara, a partir del debat sobre la immigració generat pel partit d’extrema dreta danès, Teller ha escrit un nou llibre encara no publicat a Espanya que es titula Guerra i que planteja un escenari bèl·lic per explicar la condició de refugiat.

En aquesta entrevista, Teller explica com han influït en la seva manera d’escriure i entendre la literatura els anys que va viure en països en conflicte i les lectures que va fer durant l’època que treballava a Nacions Unides.